1. Sentiments i aprenentatge
Des de la perspeciva de la teoria sociocultural de l’aprenentatge, l’aprenentage té lloc en la societat i és intrapersonal. En aquest marc, té lloc també la construcció del “jo” i dels altres”. En aquest sentit, cal tenir en compte que els escenaris educatius virtuals no representen una tabula rasa, sinño que són una continuació d’aquests processos que han de ser tinguts en compte (Aires, L. et al.). Segons l’estudi d’aquests autors el llenguatge és el mitjà pel qual s’intercanvia el coenixement, però també sentiments i es contribueix a la cohesió de la comunitat d’aprenentatge. En aquest sentit el rol del professor i de l’alumne canvien en relació a l’aprenentatge tradicional
2. Sentiments i aprenentatge on-line
Dins de l’article de Rebollo Catalán et. al (2008) es citen difernets estudis relacionats amb els sentiments i l’apreenentatge on-line. Algunes de les idees rellevants són les següents:
- L’estudi de les emocions ha s’ha centrat durant el segle XX segons Pekrun (2005) sobretot en l’ansietat relacionada amb l’avalaució i el rendiment i l’estudi de les relacions entre emocions i motivació relacionada amb l’èxit o el fracàs acadèmic
- Últimament altres estudis com el de Cabrera et al. (2006) s’han centrat en l’estudi del paper de les emocions en relació a la taxa d’abandonament dels models d’e-learning i han identificat alguns factors clau.
- Seguint aquesta linea, altres treballs com els de Barragán et al., 2007; Aires et al., 2006; Etchevers, 2005; Bostock y Lizhi, 2005) han investigat estrategies i activitats de regulació emocional i aconsellen la incorporació de l’afecte i les emocions en el disseny i desenvolupament d’entorns d’arenentatge on-line.
Tal com indica Perales, A.,(2005) dins d’aques àmbit d’investigació també s’han identificat temes relacionats amb la motivació dels estudiants com satisfacció, ansietat, continuïtat, barreres a l’aprenentatge o abandonament de l’estudiant (Simonson, 2000)
3. Sentiments i aprenentatge d’adults
Està clar que l’aprenentatge virtual és una de les formes més escollides per a l’aprementage d’alduts ja que no només permet la planificació temporal de l’estudi (autorregulació espai-temporal), sinó que també permet la planificació del ritme d’aprenenetatge. Però tot i que en algunes ocasions s’ha volgut presentar aquest tipus de formació com la solució a tots els problemes, s’ha posat de manifest que no ho és, ja que també presenta algunes dificultats i factors que s’han de tenir en compte en aquest tipus de formació en adults
Tal com s’explica en l’article (Díaz Torres, J.M., 2006), molts estudis, com els de Palladino, 1981; Wedemeyer, 1981; García Aretio, 1996 han intentat el·laborar un llistat dels factors condicionants de l’aprenentatge virtual en adults. Entre aquests factors trobem:
1.La heterogeneïtat d’edat, interesos, ocupacions, motivacions, esperiències, etc.
2.La marginalitat de l’activitat d’aprenentatge (activitat secundària respecte a altres)
3.Cansament i falta de temps.
4.La claredat i voluntarietat dels objectius proposats
5. Disminució de la ductilitat adaptativa ante el canvi de perspectives teòriques i pràctiques.
6.Lentitut de l’aprenentatga per la tendència a voler entendre i aplicar allò que s’estudia.
7.El desig de resultats positius.
8.Un elevat grau d’ansietat davant de la possibilitat de la pèrdua de temps i fracàs.
9.Una alta susceptibilitat y desprotecció davant de les observaciones y les crítiques;
10. Necesitat de veure’s reforçat en el concepte de si mateix, ja que l’autoestima de l’adult és fràgil.
En aquest sentit, podem veure que no només juguen un paper els factors socioculturals, sinó també factors que pertanyen a l’àmbit emocional: els sentiments i la percepció que l’adult té d’ell mateix.
Alguns estudis com els que apunta en el seu article Rojas Velasquez, Juan M (20009) analitzen els vincles entre l’autoconpecte positiu i el processament de la informació acadèmica i posen de manifest una relación directa entre l’ús d’estrategies d’aprenentatge i l’autoconcepte.
